Tal com havíem quedat, a les 8 al Carrefour. Som poquets, pero som els millors! Sortim de Balaguer, direcció bareto, fot un fred que ens fa posar les jaquetes. Comencem a pedalar!!!
Però que es el que els meus ulls estan veient?, qui es el que está davant?, això es memorable, está codejant-se amb la èlit!!! 
Quan portem una estoneta pedalant , ens donem compte que anem perduts, i de darrera se sent un crit: "me cagon dios, si ya lo sabia yo!", diu el Paquito. Tant sols cal un cop d'ull al mapa que ja tornem a sortir direcció a aquest esmorçar tant desitjat.
Arribem a Montgai i ens dirigim cap al bareto, òstia pero si es el bar dels jubilats!, es igual, entrem i la pudor de caliquenyo ens tira enrrera, es a dir, a la puta calle. Demanem una baieta al cambrer per netejar les taules de fora i ens treiem unes cadires cutres de l'interior. Vinga nois, que voleu?, allò que surt el cambrer "taleguero"i li demanem 5 de truita amb formatge, 1 de tonyina, i un de llom amb formatge;olives, vi i gaseosa. Al cap de una eternitat, el paio ens surt amb aquesta birria de bocata.Jo no torno més aquí!!! Quina merda de bocata.
De tornada hem de sortejar un obstacle forca important, "una miqueteta de fanguet que hi ha al camí".
Cap problema!, amb una mica de paciència i amb l'ajuda d'una branqueta treiem el fanguet de les nostres burretes i a continuar pedalant.
Pareu! que el Paco ha reventat la roda... , ja ja ja ja ja . Arribada a Balaguer i a rentar les bicis toca.
Ya només em queda felicitar als nous components de la penya, el Paco Carmona i el Jordi Urgell, que en tot moment han sabut estar a l'alçada de les circunstàncies.
