NO CAL QUE TE LA COMPRIS!

Si tu vols, no cal que te la compris, que el club excursionista d'alpicat la sortejarà el dia del segon duatló d'Alpicat.
La bici es una meravella, una MASSI casta (el seu preu a la botiga ronda els 1000 euros),amb components de primera fila, es a dir:
canvi shimano XT, desviador LX, forquilla de suspensió davantera magura, bieles shimano, pedals automàtics, frens de disc hidraulics magura julie, etc.
Com podeu veure, això no se us pot escapar!!!
Si voleu la podeu visualitzar clicant aquí http://www.bikeradar.com/gallery/article/massi-casta-11554?img=1
Tant sol tens que anar a recollir els tiquets de participació al taller de muntatge (a la planta baixa) i demanar pel Joan, qui et despatxarà amablement totes les butlletes que vulguis.
Si tens qualsevol dubte, pregunta.

Si esteu interesats en participar en la duatló us diré que ja us podeu anar entrenant, donat que us queda poc temps, tant sols teniu fins el dia 20 de gener de 2008.
Clicant a duatló d'Alpicat, alli on estan les" properes pedalades per mantenir el culet al dente", hi trobareu tota la informació adient.

Us saluda un que encara te el cul encetat de la darrera pedalada.

Crònica de la pedalada

Hola companys escaldats!

Suposo que ja era hora de comentar com va anar la pedalada, no?. Doncs sí, teniu raó.

El dia es va alçar força fred, al voltant dels -3ºC, pero les ganes i la il.lusió van ser les eines més eficaces per contrarrestar-ho.

L'Angel i jo vam quedar a tres quarts de nou a casa seva, a Balaguer, i des d'allà vàrem empendre camí en direcció Vilanova de la Sal, lloc on haviem quedat amb la resta del personal.

Res més sortir de Gerb, i en començar a pujar el port que ens du a Vilanova, vam tenir que parar a treure'ns roba, uff ! .

Al poble ja ens esperaven, unes fotos, i a pedalar.

Als pocs quilòmetres ja tenim la primera incidència..., al pibe se li trenca el canvi, cony!!!, quina putada tant sols començar. Ho "apanyem" com podem i continuem.

A Santa Linya trobem la primera costa per cagar-se en tot el que ens passa pel cap, ja ens ho va dir l'Angel :"fort pendent". Superat aquest primer tràngol, ens queda una estoneta de lleu pujada, gaudint del meravellòs paissatge al voltant de Santa Linya.

Puja-baixa, puja-baixa i ja estem a cal Cortasa. Òstia nen! quines costelles!! quines llonganisses!!, flipa!!! Ens fotem una lifara de cal cristo, amb braç de gitano , cava i cafè.

A les tres alcem el culet i ens fotem a pedalar (serra avall, això sí), uns per la carretera i uns altres per una trialera parale.la a la mateixa, fins arribar un altre cop al lloc de trobada matutina. Allí l'Angel, el Txema i jo mateix continuem serra avall, per un enllaçat de senderets i trialeres que ens conduirà fins a Gerb, Aquí el nen ens deixa i nosaltres dos continuem fins a Balaguer, apurant fins al límit la llum del dia.

Tant sols em queda agrair a tots els components de la sortida la força de voluntat demostrada, (o potser tot ho feia la gana?...).

Fins la propera!!!

Més informació pel dia 17

Ja tenim menú!!!

Ja està decidit el menú que tindrem el dia de la pedalada cap a a Fontdepou.

De primer tindrem una amanida variada de la casa, (enciam, tomata, olives, i poca cosa més).
De segon, un combinat de carn de corder i llonganissa, de ca la Manolita d'avall.
I per acabar, de postre, menjarem braç de "aiiii paaaio".
Caferets i altres òsties a part del preu del menú.


Suposem que sortirem a pagar uns 10 euros per cap, IVA a part.

ANIMEU-VOS!!! i doneu el vostre nom a l'Angel o bé al Paco.

Un dia desafortunat

Apreciats culets,
desgraciadament, diumenge passat, i durant la pedalada de les tres ermites, un dels nostres companys, l'Hipòlit, es va fotre de cap amb la burreta.
Es veu que anava tot be, fins que de sobte es va trobar amb una pedreta al mig del camí i el va desequilibrar, donant-se de morros al terra. Com a conseqüència de la pinya, s'ha trencat uns lligaments de la clavícula esquerra. Aquesta lesió requereix una intervenció quirúrgica.
Des d'aquí volem animar-lo a que es recuperi ben aviat, perque poguem continuar pedalant al seu costat.

propera pedalada

Hola penyistes escaldats!
Ja estem pensant en la propera sortida que farem el dia 17 de Novembre.
Estem parlant de fer la sortida cap a fontdepou, per fer allí una megalifara amb costelles i botifarra!. Probablement, també ens acompanyaran els nostres cosins moteros, a la fi de poder compartir, de la millor manera possible, aquell vinet negre que tindrem preparadet al porró.
Des d'aquí us convido a participar en aquesta sortida, no tant sols pel factor esportiu, sino també per gaudir d'aquells altres aspectes ludicofestiusgastronomics que ens ofereix aquesta penya.
Us esperem a tots i no hi poseu excuses barates!!!

"...i con la faena que tengo con esos siete de ahí fuera,van y me piden un trifásico, con lo nervioso que me he puesto se me ha caido el bocata !!!!!

Tal com havíem quedat, a les 8 al Carrefour. Som poquets, pero som els millors! Sortim de Balaguer, direcció bareto, fot un fred que ens fa posar les jaquetes. Comencem a pedalar!!!

Però que es el que els meus ulls estan veient?, qui es el que está davant?, això es memorable, está codejant-se amb la èlit!!!

Quan portem una estoneta pedalant , ens donem compte que anem perduts, i de darrera se sent un crit: "me cagon dios, si ya lo sabia yo!", diu el Paquito. Tant sols cal un cop d'ull al mapa que ja tornem a sortir direcció a aquest esmorçar tant desitjat.

Arribem a Montgai i ens dirigim cap al bareto, òstia pero si es el bar dels jubilats!, es igual, entrem i la pudor de caliquenyo ens tira enrrera, es a dir, a la puta calle. Demanem una baieta al cambrer per netejar les taules de fora i ens treiem unes cadires cutres de l'interior. Vinga nois, que voleu?, allò que surt el cambrer "taleguero"i li demanem 5 de truita amb formatge, 1 de tonyina, i un de llom amb formatge;olives, vi i gaseosa. Al cap de una eternitat, el paio ens surt amb aquesta birria de bocata.
Jo no torno més aquí!!! Quina merda de bocata.

De tornada hem de sortejar un obstacle forca important, "una miqueteta de fanguet que hi ha al camí".

Cap problema!, amb una mica de paciència i amb l'ajuda d'una branqueta treiem el fanguet de les nostres burretes i a continuar pedalant.

Pareu! que el Paco ha reventat la roda... , ja ja ja ja ja . Arribada a Balaguer i a rentar les bicis toca.

Ya només em queda felicitar als nous components de la penya, el Paco Carmona i el Jordi Urgell, que en tot moment han sabut estar a l'alçada de les circunstàncies.

hola a tots!!!

Aqui comença una nova etapa de la" penya el cul escaldat"amb un espai en el que hi podrem reflexar totes les nostres inquietuts i reptes.
Espero que ens sigui de bona utilitat.